Quina cara (12)

Amb els dies que fa que aquesta moto està aparcada al mateix lloc molestant als que volem llençar plàstics i metalls per reciclar, em venen ganes d'agafar la moto i ficar-la dintre el contenidor.

Una tasca admirable

Sempre m’ha semblat admirable l’afany que tenen les porteres i els porters de Barcelona en mantenir netes les voreres de davant de les seves escales. Les/els veig escombrant-les i fins i tot fregant-les.

L’altre dia caminant pel carrer Villarroel vaig veure tres porteres fregant la vorera amb aigua i sabó. Entre les tres netejaven gairebé la totalitat de la vorera. La veritat és que feia goig.

Vaig estar a punt de quedar-me a veure quan trigava algun porc propietari de gos en deixar que el seu animal pixés o defequés damunt la feina d’aquelles tres bones i esforçades dones.

La ciutat dàlmata

Barcelona és una ciutat dàlmata. Què vull dir amb això? Doncs que les voreres de la ciutat estanà plenes de taques negres. Plenes, plenes. Hi ha milers de (milions?) de taques negres deixades pels porcs que llencen els xiclets a terra.

De la mateixa manera que els CD i d'altres mecanismes d'enmagatzematge d'informació estan sotmessos a un canon digital encara que el que el compri no hi copii cap cançó pirata, crec que estaria bé que els municipis fesin pagar un canon de neteja als fabricants de xiclets, encara que el comprador no fós un porc que el llença a terra. L'enorme quantitat d'individus que si que ho fan bé justificaria un canon d'aquesta mena. Això si, els municipis s'haurien de comprometre fefaenment a que els diners recollits s'utilitzarien per deixar les voreres netes de taques.

Aquest canon potser també seria aplicable a la venda de gossos que, juntament amb els xiclets, són els dos grans elements embrutadors de la ciutat.

Els que no mengem xiclet i els que no tenim gos no veuriem utilitzats els nostres impostos per arreglar una situació a la que en som totalment responsables encara que si en som patidors.

Quina cara (11)

No sè perque no col·loquen el para-sol més al mig. Posats a fer...

Fanals a tot color

El 30 d'abril del 2008 escribia un post en el que proposava que es pintessin els fanals i els pals dels semàfors de colors. Amb això, dèia, fariem la ciutat més alegre i si cada districte utilitzava un color diferent fariem que fós més fàcil saber en cada moment a quin districte estem.

Dons bé l'altre dia vaig veure que el fanals del carrer "moTuset" estan pintats de groc i realment el carrer té una altra pinta. No sé si algú ha seguit la meva idea o si ja estaven pintats abans que l'escrivis, però en qualsevol cas crec que estaria bé que seguissin pintant fanals de colors a la resta de la ciutat.

Quina cara (10)

Molta floreta, però quina cara...

Fa pudor

He passat un cap de setmana per la comarca de la Noguera. Un lloc meravellòs que no és un destí d’oci massa habitual dels barcelonins. He caminat pel Congost de Mont-Rebei, escoltant els ocells i respirant un aire transparent com pocs. M’he allotjat al Monestir de les Avellanes i ha estat tot un descobriment que us recomano.

Però, ai las!. En tornar a Barcelona he tornat a comprobar que fa pudor. Sí. Barcelona, sobretot a l’estiu, fa pudor. Fan pudor els contenidors que, plens d’escombraries, s’estan tot el dia al sol (no els podrien recollir dos cops al dis a l’estiu?). Fan pudor els fums dels cotxes i les motos. Fan pudor molts ciutadans que no es dutxen ni es canvien la roba, tot el que convé per la bona convivència. Fan pudor els ciutadans que fumen cigarretes i cigars i caminen davant teu llençant-te el fum. Fan pudor i calor els aires acondicionats a peu de carrer dels restaurants…
Definitivament, Barcelona, a l’estiu, fa pudor. I a l’hivern? També, també (però no tanta).

Oxímoron

Com diu l'Enciclopèdia catalana un oxímoron és un "Procediment gramatical consistent a unir dues paraules aparentment contradictòries, per conferir un caràcter inesperat a l'expressió d'una idea".

La història de la literatura ens ha deixat oxímorons memorables com aquell de Pio Baroja que es preguntava "Pensamiento Navarro?".

L'altre dia, passejant amb la familia per la Barceloneta varem veure l'anunci de la foto i la meva dona va comentar, "mira un oxímoron".

I realmente "Chiringuito deluxe" és realment un gran oxímoron del que vull deixar constància en el meu blog.