Desinformat (o no?) amb esprai

A la pintada s'hi llegeix: "Edificar en un parc? Hereu especulador"

Anem a veure. Aquesta paret protegeix l'obra que s'està fent al carrer Urgell, entre Mallorca i Provença. Cobcretament a l'interior d'illa Ermessenda de Carcassona.

Aquest interior d'illa va ser convertit en un parc fa dos anys. Temps durant el que els veïns n'hem gaudit d'allò més. Cada dia i a totes hores estava ple de gent i el parc s'ha conservat en molt bon estat, gràcies també a la magnífica tasca del personal de Parcs i Jardins.

Per tant la resposta a la pregunta "Edificar en un parc?" és sí, s'està edificant en un parc.

Però veiem la segona part de la pintada. Farem una altra pergunta, "Què s'hi edifica?". Dons s'hi està edificant un centre cívic, una biblioteca i una guarderia pública. Cosa que per altra banda ja es va dir en el seu moment quan es va fer el parc. Per tant la persona que ha fet aquesta pintada està totalment desinformada ja que construïr serveis pels veïns no és especular. A més els veïns estem encantats que ens ho facin. I si hem d'estar dos anys sense parc (el parc interior no desapreixerà) dons ens hi estem. Després ja en disfrutarem el doble.

O sigui que el de l'esprai ja se'n pot anar a un altre lloc a fer pintades i, sobretot, que s'informi bé abans de fer-les.

Quina cara (2)

Av Diagonal, 5 de la tarda.

Com convertir una amplia vorera de 5 metres en una d'un

Diuen que els nostres escolars no són massa bons en matemàtiques. Els propietaris d'aquest bar-restaurant del carrer Urgell segurament van treure bona nota en aquesta asignatura. Si més no a la lliçó de la resta, ja que són capaços de convertir una magnífica i ampla vorera de cinc metres en un estret passadís d'un metre tan sols.

Postals de Barcelona (III)

Bonica imatge de l'edifici del Rellotge de l'Escola Industrial al matí, just a la sortida del sol.

Oh, gavina voladora

Quan la Marina Rossell va començar a cantar "La gavina voladora" em venia sempre al cap la imatge d'un ocell preciòs que vivia al costat i del mar. Han passat molt anys i ara, quan sento aquesta cançó, em ve al cap la imatge d'un gran ocell carnisser, que empaita coloms pel mig dels carrers de l'Eixample barceloní i que, quan n'atrapa un, no en deixa més que les plumes. És el que en diuen evolució de les espècies.

En aquest cas penso que més aviat és una involució.

Una alegria en temps de crisi

Avui 17 de febrer del 2009, 34 anys després de la mort del dictador, han començat a enderrocar l'horrible i vergonyòs monument dedicat a José Antonio Primo de Rivera que estaba (a la fi podem dir estaba) al carrer Josep Tarradellas (abans Infanta Carlota) cantonada amb avinguda Sarrià. 34 anys ha calgut per que aquesta ciutat veiés caure un monument que mai s'hauria d'haver aixecat. 34 anys són molts anys, però a la fi podrem passar per aquesta cruïlla sense que ens vingui el cap el malson que va viure la nostra ciutat i el nostre pais. Amb 34 anys de retard, gràcies, però no trigueu 34 anys més per fer caure els monuments franquistes que encara hi ha a la ciutat.

Quina cara! (1)

Amb aquesta fotografia d'un cotxe aparcat al carrer Urgell, inauguro una nova secció que he titulat Quina cara!. Em sembla que tindrà molts candidats a sortir-hi.

Home, home, home

Aquesta horrible foto (disculpeu) està feta a la botiga que la cadena Zara té al passeig de Gràcia cantonada Gran Via.

Com podeu veure, la planta 0 està dedicada a la roba de Dona/Señora, TRF/TRF (¿?) i a Nens/Niños. La primera planta és per roba d' Home/Caballero i, finalment la planta -1 és la planta de Zara Home. Potser és quea la planta -1 només atenen homes en català? La veritat és que com que buscava una camisa per mi vaig baixar a la planta -1 i... sorpresa: No hi havia roba per homes!!!! hi havia roba per la llar, és a dir roba per la Home (en anglès).

Sembla que aquest hauria de ser un cartell informatiu, però a mi em va semblar just el contrari.