Oh, gavina voladora

Quan la Marina Rossell va començar a cantar "La gavina voladora" em venia sempre al cap la imatge d'un ocell preciòs que vivia al costat i del mar. Han passat molt anys i ara, quan sento aquesta cançó, em ve al cap la imatge d'un gran ocell carnisser, que empaita coloms pel mig dels carrers de l'Eixample barceloní i que, quan n'atrapa un, no en deixa més que les plumes. És el que en diuen evolució de les espècies.

En aquest cas penso que més aviat és una involució.

Una alegria en temps de crisi

Avui 17 de febrer del 2009, 34 anys després de la mort del dictador, han començat a enderrocar l'horrible i vergonyòs monument dedicat a José Antonio Primo de Rivera que estaba (a la fi podem dir estaba) al carrer Josep Tarradellas (abans Infanta Carlota) cantonada amb avinguda Sarrià. 34 anys ha calgut per que aquesta ciutat veiés caure un monument que mai s'hauria d'haver aixecat. 34 anys són molts anys, però a la fi podrem passar per aquesta cruïlla sense que ens vingui el cap el malson que va viure la nostra ciutat i el nostre pais. Amb 34 anys de retard, gràcies, però no trigueu 34 anys més per fer caure els monuments franquistes que encara hi ha a la ciutat.

Quina cara! (1)

Amb aquesta fotografia d'un cotxe aparcat al carrer Urgell, inauguro una nova secció que he titulat Quina cara!. Em sembla que tindrà molts candidats a sortir-hi.

Home, home, home

Aquesta horrible foto (disculpeu) està feta a la botiga que la cadena Zara té al passeig de Gràcia cantonada Gran Via.

Com podeu veure, la planta 0 està dedicada a la roba de Dona/Señora, TRF/TRF (¿?) i a Nens/Niños. La primera planta és per roba d' Home/Caballero i, finalment la planta -1 és la planta de Zara Home. Potser és quea la planta -1 només atenen homes en català? La veritat és que com que buscava una camisa per mi vaig baixar a la planta -1 i... sorpresa: No hi havia roba per homes!!!! hi havia roba per la llar, és a dir roba per la Home (en anglès).

Sembla que aquest hauria de ser un cartell informatiu, però a mi em va semblar just el contrari.

Sense comentaris (VI)

Conducció eficient

Fa poques setmanes el RACC em va oferir la posibilitat (a mi i a d’altres companys de la feina) de realitzar un curs de conducció eficient.

Jo tinc cotxe, tot i que gairebé no l’utilitzo mai i es passa més temps al garatge que circulant. De totes maneres vaig apuntar-me al curs. Val a dir que no tenia ni idea de què anava i que si m’hi vaig apuntar va ser més per curiositat que per una altra cosa.

Doncs bé, un cop realitzat el curs he de dir que la realitat va superar de llarg les meves expectatives i que les coses que vaig aprendre en aquelles dues o tres hores van ser molt interessants i útils.

En primer lloc vaig aprendre que jo (i la inmensa majoria dels conductors) conduïa un cotxe actual amb motor d’injecció (desde 1990 tots els cotxes porten aquest motor) com si encara estigués al volant d’un d’explosió.

En segon lloc vaig aprendre que el cotxes amb motor d’injecció (tots) s’han de conduïr de forma força diferent als de motor d’explosió. Que a les acadèmies de conducció segueixen ensenyant a conduïr motors d’explosió per que els examens així estan establerts.

En tercer lloc vaig saber que la conducció eficient significa conduïr un cotxe amb motor d’injecció com el que és. I que si es fa correctament et pots estalviar fins un 30% en el consum de combustible i, a més, augmentar la velocitat mitjana (no en autopista obviament).

En quart lloc vaig aprendre les tres o quatre coses que cal fer per realitzar una conducció eficient.
Gràcies al RACC. Us ho recomano a tots.

El Tibidabo, enfarinat

Aquest matí he vist que el Tibidabo estava enfarinat per la neu caiguda ahir al capvespre. N'he fet una foto en la que es pot veure la blancor. Aquí la teniu.

Les voreres de Barcelona són transitades habitualment per diversos gèneres de ciutadans: vianants, vianants en bicicleta, vianants amb gos, vianants sobre patins, vianants amb cotxet de nadó o amb carro de la compra... La variabilitat és molt ampla. Doncs bé, ahir, en el meu fill el va estar a punt d'atropellar una nova variant, encara poc habitual i que espero que no passi d'aquest estatus. Em refereixo al vianant en bicicleta i amb gos. L'individu en qüestió circulava tranquilament mentre el gos esbufegava al seu costat. Va ser l'animal qui va estar a punt d'atropellar al meu fill. De fet i atés el tamany de l'animal hagués estat el meu fill qui hagués atropellat l'animal, però si l'incident s'hagués produït segur que hi haguésin hagut problemes.
A vegades em fa l'efecte que ens estem tornat bojos tots plegats.
QUE ALGÚ FIQUI SENY A AQUESTA CIUTAT!!!!