TV3, amb llicència per aparcar

Ahir parlava dels camions que descarreguen al carril bici del carrer Urgell. Avui insisteixo en el tema. Aquesta matinada, cap a les 5 del matí, hi ha hagut un accident entre un cotxe i un autobús urbà al carrer Urgell cantonada Paris amb el resultat de sis ferits (amb tots els embolics que han fet aquest estiu a aquesta cruïlla em sembla que no serà el darrer). Cap a quarts de nou hi he passat i en aquell moment arribava una unitat ENG de TV3. Suposo que amb l'objectiu d'agafar imatges per il·lustrar l'accident del que, en aquell moment, ja no hi quedava cap rastre. Per tant els de TV3 no tenien cap pressa per aparcar. Però on han deixat el vehicle? al carril bici, on si no.

Carril de descàrrega

El nou i intermitent carril bici del carrer Urgell es perfila com un magnífic espai per a la càrrega i la decàrrega. Si qui ha de vigilar no ho fa, els ciclistes tenen l'excusa perfecta per seguir circulant per les voreres: és que els camions ocupen el nostre carril. I a més a més tindran raó.

És català qui viu i treballa a Catalunya

Aquest matí, veient la pintada de la fotografia, m'enrecordava de la frase amb que he titulat aquest comentari. Era un frase molt estimada per, l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol. Sembla ser, però, que el seus descendents polítics, creuen que per ser català no és suficient treballar i viure a Catalunya, i ni tan sols ser president de la Generalitat. Sembla ser que a més a més cal haver nascut a Catalunya i, segurament, ser votant de CiU. Mal camí porta aquest partit, si te militants capaços, no tan sols d'embrutar el mobiliari urbà, sinò de fer-ho amb arguments tan despreciables com el que es pot veure. Jordi Pujol, estira-lis les orelles als teus fills!!!

És el disseny, idiota!!!!

Fa poques setmanes va obrir el carril bici del carrer Urgell entre la plaça Francesc MAcià i el carrer Paris. Ara n'estan fent la continuació Urgell avall. Una de les característiques d'aquest carril és que la la calçada per on circulen el vehicles de motor i el carril de les bicicletes estan separats per uns tacs de goma clavats a terra. En poques setmanes molts d'aquests tacs están trencats, desenganxats i fora del seu lloc (veure un exemple a la foto). És evident que algú s'ha equivocat al triar aquest element urbà que no aguanta al seu lloc ni unes poques setmanes. Algú se n'hauria d'adonar i no seguir col·locant-los a la resta del carril. És evident que el disseny està equivocat, però si algú persisteix en l'error de seguir-los instal·lant, aleshores ja no és només un problema de disseny.

Sense paraules (II)

Carril bici d'Urgell entre Paris y Londres.

Sense paraules

En els "tebeios" que llegia quan era petit hi havien acudits que dèien "sin palabras". Recordant allò, avui inauguro una secció de fotos "sense paraules". Davant algunes imatges no cal dir res.

Una "n" perduda

Només és una "n", però amb ella el cartell passa d'informar que un determinat producte està a "punto de sal" (la frase ja és complicada) a afegir-se a la campanya de les autoritats sanitàries contra la sal. Ja que "puto de sal" és una barroera manera d'atacar la sal. En qualsevol cas l'autor del rètol s'hauria de fer mirar la vista o passar-lo per un corrector automàtic. La foto està feta a un super de l'Eixample ahir dimecres a la tarda.

Misteri inescrutable

Fa més de 10 dies que es van acabar les obres de realització del carril bici del carre Urgell, entre Francesc Macià i Paris. 10 dies i les seves corresponents nits. Però pel que sembla (veure la fotografia feta aquest matí) a algú se li ha oblidat d'enretirar les tanques per permetre el pas de les bicicletes. O potser és que no volen que hi passi ningú fins que l'autoritat corresponent ho inauguri. Són els misteris de l'obra pública: inescrutables.