Mals temps per la normalització lingüística

Film Cafè es el nom del bar de la Filmoteca de Catalunya de la Generalitat. Resulta extrany que una institució de la Generalitat no faci res per evitar que a les seves pròpies instal·lacions no es segueixi la normativa lingüística. Només cal veure les tres pissarres que hi ha a la porta anunciant productes. Les tres estan escrites exclusivament en castellà. Encara hi ha qui pensa que el castellà està en perill. Pobre català!

Visc(embruto, vomito)a Barcelona

Al carrer Urgell, entre la plaça Francesc Macià i el carrer Paris, han fet un nou carril bici. Encara no està inaugurat però ja es pot fer servir perfectament. De fet hi ha molt ciclistes que ja hi circulen. Aquest matí, però, mentre pujava pel costat del carril se m’han creuat dues ciclistes que anaven per damunt la vorera. Les he avisat que tenien un carril bici, però como si sentísin ploure. Me’n faig creus.

Quan he arribat a la plaça Maria Moliner, que és l’interior d’illa que hi darrera El Corte Inglés, aquesta semblava un camp de batalla. Ampolles d’alcohol buides, vòmits, el terra brut i, fins i tot, alguna defecació humana. Si tenim en copmte que és un espai recentment recuperat i que hi ha un espai de jocs infantils, crec que la Guàrdia Urbana faria bé de fer-hi algun tomb les nits de cap de setmana.

La segona oportunitat

A vegades les persones tenim una segona oportunitat i podem canviar situacions poc favorables. En qualsevol cas sovint ens agradaria poder disposar d'aquesta segona oportunitat que poques vegades arriba. Les coses també tenen a vegades segones oportunitats i més en una època de reciclatge com la que vivim. Aquest és el cas de la bicileta que surt a la foto. Ella es creia abandonada pel seu desagraït propietari. Es trobava lligada a un fanal del carrer Provença sense que ningú s'enrecordés d'ella. I vet aquí que li ha arribat la seva segona oportunitat per ser útil a la societat. Ha deixat de ser bicicleta per convertir-se en paperera.

L'arbre que estimava un semàfor

Ja se que els taxis estan de vaga, que des de dilluns un atur de transportistes ha deixat els súpers sense paper higiènic, llet o Coca Cola, que els pescadors catalans no surten a la mar amb gran alegria dels nostres peixets, que les hipoteques i l'IPC pujen i pujen i pujen... però què volen que els digui, la imatge d'un arbre abraçant un semàfor al pas de vianants de Paris / Urgell m'ha entendrit. O potser hauria de dir que els de Parcs i Jardins són un descuïdats perque no poden l'arbre i que aviat les fulles no deixaràn veure el semàfor i que....

Per quin són les voreres?

El passat dilluns, Quim Monzó es fèia ressó en el seu article de La Vanguardia, de la noticia que l’Ajuntament de Barcelona vol ampliar les voreres del carrer Balmes. Aquell mateix dia i en dies succesius el tema ha merescut diverses cartes al lector en aquest mateix diari. Monzó dèia (amb tota la raó al meu entendre) que ampliar voreres no afavorirà als vianants sinàòque afavorirà a ciclistes i motoristes que són, en definitiva, els que més ràpid s’apropien d’aquest espai, en teoria reservat als qui anem a peu. Els lectors a les sevs cartes defensen si fa no fa la mateixa tesi que Monzó. Només cal veure què ha passat a Calvet, on també es van ampliar les voreres, i ara les motos aparcades redueixen les voreres a un tamany sovint menor que el que hi havia abans. A les dues fotos (la de dalt és feta a Balmes/Travessera i la de baix a Balmes/La Granada) es pot veure com en aquest moment la vorera d’aquest carrer és propietat quasi exclusiva dels motoristes (i dels contenidors d’escombraries, el que potser és pitjor, per que aquests els col•loca l’Ajuntament). Si algú vol llegir l'article de Monzó, aquest és l'enllaç:
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20080527/53468529388.html

L’ésser humà fa vergonya

Els segles XVIII, XIX i XX Europa va veure conm milions dels seus ciutadans emigraven cap a d’altres contrades per tal de buscar una vida millor que no trobaven als seus països. Britànics i irlandesos a Amèrica del Nord, espanyols a sudamèrica o Alemanya, francesos a Canadà, Àfrica o al sudoest d’Àsia, grecs a Amèrica. Van ser milions de persones que davant la gana que passàven decidien marxar cercant una vida millos. I els italians? Milions d’italians van deixar la seva estimada pàtria per anar a Argentina o als Estat Units. I ara, quan molts ciutadans d’altres països, alguns d’ells països que van acollir europeus, decideixen venir a Europa a la recerca d’una vida millor, les autoritats de la Unió Europa decideixen autoritzar a tancar en un centre d’internament durant 18 mesos a un emigrant només pel fet de no tenir papers (o sigui per ser ilegal). Com una persona pot ser ilegal? Algú va demanar papers als europeus que emigraven?
I més val que no parlem de les matances que els europeus hem fet al llarg de quatre segles de colonització a l’Africa, l’Àsia, Amèrica o Australia. Matances d’éssers humans i matances de cultures. Espero que els europeus no ens trobem mai més en la situació d’haver d’emigrar. Aquest cop ens rebrien a pedrades. I ens ho tindriem ben merescut.

Dormint al carrer

De totes les persones que he vist mai dormint al carrer, aquesta senyora (està dormint sota la manta verda que hi ha a la dreta de la foto) que m'he trobat aquest matí al carrer Muntaner / Mallorca és la que sens dubte arrosega major quantitat de trastos. Com no he vist per enlloc cap carro, em pregunto com s'ho deu fer per portar tanta caixa i tanta bossa d'un lloc a l'altra. I què hi deu guardar?

D’Amsterdam al Far West

L’altre dia parlava amb la meva dona sobre Barcelona. En aquella conversa ella recordava amb un mica de nostalgia quan va arrivar a viure la ciutat (ella és de Donosti). A la seva memòria hi ha una ciutat cívica, respectuosa, plena de llum, amb uns ciutadans amables i uns conductors força cívics. Ara, em dèia, no m’hi quedaria a viure-hi. La ciutat ja no és amable, reflexionava, i caminar pel carrer s’ha convertit en una mena de cursa d’obstacles sense normes. Bona part de la culpa la te la caòtica introducció de la bicicleta com a medi de transport. “I és que, -va acabar dient- han volgut fer de Barcelona l’Amsterdam del sud i l’han acabat convertint en una mena de Far West, on regna la llei del més fort”.