Bastida o terrassa

Fitxa de la foto

Lloc: Urgell / Mallorca (cantonada montanya / Besòs).

Dia: 4 d'abril del 2008

Mentre tenim els polítics extremadament preocupats per la sequera i pensant com fer venir aigua a Barcelona, els ciutadans veiem com estem a punt de perdre no solsament l'aigua de boca sinò també l'ús de les nostres voreres. L'exemple de la fotografia no pot ser més gràfic. Un bar té una terrassa (que més aviat sembla un magatzem) que ocupa més de la meitat de la vorera. Per arreglar la façana de l'edifici aixequen una bastida. I ja està una vorera de 5 metres convertida en un pas de menys d'un metre. Algun dia aconseguirem que l'ajuntament no permeti aquestes coses sense que els hi haguem d'anar al darerre per demanr-los-hi!!!!

Un capellà pidolaire

Al capella que surt a la fotografia (capellà?) se´l pot veure sovint a la sortida del carrer Villarroel de l'estació de metro d'Hospital Clínic. Porta una mena de calendaris pels que demana la voluntat. I em pregunto: tant malament està l'església que han d'enviar capellans a fer cantonades? o potser és que veuen perillar el concordat i han decidit entrenar-se per aconseguir fons o el que em penso que respon més a la realitat, el senyor de la foto està disfressat de capellà per veure si així pot rentabilitzar millor la seva jornada. En qualsevol cas crec que alguna autoritat hauria de posar fi a aquest "espectacle".

Per a qui són les voreres?

Fitxa de la imatge

Dia: 1 d'abril

Hora: 19.45

Lloc: Urgell tocant a Mallorca

El motorista, que veient que hi ha una bastida que ocupa bona part d'una vorera de 5 metres, i deixa la seva moto aparcada com la veiem a la foto, quin qualificatiu mereix? Mal educat, incívic, pocavergonya, despistat...

Un túnel que fa vergonya

Dissabte passat vaig anar a la Catedral de Barcelona. Fèia temps que no hi entrava. De fet la darrera vegada que ho havia fet encara no havien començat les obres de la façana principal. A qui no hi hagi anat li diré que l’entrada es fa per una mena de túnel que protegeix les closques dels visitants de possibles caigudes de pedres provocades per les obres. És una sensació estranya. Però més estrany és veure que aquest túnel està flanquejat per un grapat de pidolaires sense cames o sense braços. No puc deixar de pensar que una ciutat com Barcelona no pot permetre aquest “espectacle” deplorable. Si aquesta gent està realment necessitada cal que l’atenguin els serveis socials i si són l’esquer d’alguna banda organitzada que els mossos se’n facin càrrec. El que no pot ser que els milers de turistes i feligressos que visiten la Catedral hagin de pagar un peatge com aquest. I també fan vergonya els carrers que condueixen a la plaça Sant Felip Neri. Fan una pudor insoportable de pixums. No estaria de més que, de tant en tant, es netejéssin

Bravo Quim

Es pot dir més alt però no més clar. L'article que va publicar en Quim Monzó a La Vanguardia el passat dimarts 25 de març mereix ser enmarcat. Com que no el puc enmarcar em prenc la llibertat de reproduïr-lo en aquest modest blog. Bravo Quim.

Desconcertante rotundidad de ciertos éxitos
Quim Monzó

Releo el titular de la noticia y realmente pone lo que había creído leer: "En un congreso sobre peatones, Barcelona presentará el Bicing como un éxito rotundo". Entonces me zambullo en la noticia a ver si en el texto encuentro una explicación. Y leo, ya detalladamente, que - en el noveno congreso internacional Caminar,que se celebrará en Barcelona del 8 al 10 del próximo octubre- el Ayuntamiento exhibirá la experiencia del Bicing como el gran triunfo "del transporte sostenible". Leo que el encuentro tendrá lugar en el CCCB (y pienso: ¿qué lugar mejor?). Leo que el congreso reunirá a expertos de veintipico países (y fantaseo: ¿cómo debe ser un experto en peatones?). Leo que el concejal de Movilidad, Francesc Narváez, dijo que Barcelona aprovechará el congreso para mostrar al mundo "sus logros en movilidad". ¡Ah!, que diría Monegal. Leo que hablarán de las políticas de transporte beneficiosas para los peatones. Caray. Leo que, según Narváez, en estos dos últimos años, en Barcelona el número de ciclistas ha crecido un 50%, "lo que ha ocasionado el aumento de incidentes entre los peatones y quienes viajan en bicicleta". Y ahí me levanto ya a aplaudir. Realmente, tenemos unos próceres excepcionales. En mi vida he visto muchas cosas, pero que presenten el Bicing como un éxito para los peatones lo supera casi todo. Es una muestra de cinismo digna de un premio de los buenos, y desde este mismo instante propongo que se instaure un nuevo apartado en los premios Ciutat de Barcelona: el Ciutat de Barcelona de desfachatez. No debe ser fácil llevar la cara revestida de pórtland, y hacerlo con donaire y sin que se resquebraje. Vivimos en una ciudad que ha arrebatado a los peatones las aceras, el espacio que les era propio. Vivimos en una ciudad en la que las bicicletas se pasean por ellas como Pedro por su casa, entre adultos, niños o ancianos - tanto da-, sorteándolos cuando pueden y llevándoselos por delante cuando no. Vivimos en una ciudad donde se dictan normas para que las bicicletas sólo circulen por las aceras con tales y cuales condiciones (que sean menores de tantos o cuantos metros, etcétera) y, una vez aprobadas las normas, nadie se encarga de hacerlas cumplir y las bicicletas siguen haciendo lo que les sale de las gónadas. Vivimos en una ciudad en la que la implantación del Bicing no ha hecho sino empeorar todos esos atropellos en perjuicio de los peatones, y resulta que ahora, en esa mismísima ciudad, montan un congreso en el que presentarán el Bicing ¡como un éxito para los peatones! Espero que no se les ocurra montar un congreso sobre víctimas de la violencia doméstica, porque son capaces de presentar - como "un éxito rotundo" para esas víctimas- las escopetas de cañones recortados.

Neu a Barcelona

Gairebé ni me n'enrecordo de la darrera vegada que vaig veure nevar a Barcelona. Potser fa tres o quatre anys. Per això aquest matí quan he vist boletes blanques bellugant-se per damunt de la vorera al carrer Còrsega / Casanova m'ha fet la impressió que eren floquets de neu. I n'he fet un video amb el telèfon (per això la poca qualitat). Per cert no eren floquets de neu sino boletes de porespan que algun porc havia llençat al costat d'un contenidor de plàstic i que el vent fèia voleiar. La imatge, però, era sugerent.

Quanta demagogia!!!

El 17 de febrer del 2006, arran d’unes declaracions fetes per Mariano Rajoy a Catalunya, vaig escriure una carta a La Vanguardia. Ahir, mentre escoltava al candidat del PP en el debat amb Zapatero, me’n vaig enrecordar d’aquella carta. La demagogia d’aquest dirigent popular (i de molts del seus companys) cap a la llengua catalana és tan gran i descarada que em treu de pollaguera. És per això que he decidit buscar la carta i penjar-la en el meu blog.

La situación del catalán
A Mariano Rajoy
Desde los tres años mis hijos (de ocho y doce años) asisten a un colegio de Barcelona de los considerados muy catalanes.Toda su escolarización ha sido en catalán, pero el colegio se ha preocupado mucho de que también estudiaran la lengua castellana, tanto a nivel hablado como escrito. Puede estar seguro de que el nivel de castellano de mi hijo mayor, o el de cualquiera de sus compañeros, es, como mínimo, igual que el de cualquier otro niño que haya estudiado en cualquier colegio de cualquier ciudad española. La única diferencia es que mis hijos, además, dominan otra lengua, el catalán.
Yo nací en 1957. Estudié en una escuela de barrio de la que el director era mi padre. Hice el bachillerato y el COU en el instituto Jaime Balmes (hoy Jaume Balmes). Hasta llegar a la universidad, en el año 1974, no oí a un solo profesor hablándome en clase en mi lengua, el catalán. Ni tan sólo a mi padre. El catalán no lo estudiábamos ni como segunda o tercera lengua. Simplemente no existía. Si hoy en día lo escribo, es gracias a las clases particulares que me daba mi padre los sábados por la mañana. ¿Me puede decir en qué se parecen ambas situaciones? Compararlas sólo puede ser fruto de la mala fe o de la ignorancia total y absoluta.
JOSEP M. SERRA

Fumar o no pagar el bitllet?

Ahir diumenge vaig agafar el Metro per anar al centre. Hi havia la marató i sense cap mena de dubte el Metro era la millor alternativa de transport per la ciutat. Vaig estar mirant diversos cartells informatius i em va cridar molt l’atenció el que fa referència a les multes que ens poden impossar. Per fumar en tot el recinte del Metro la multa és de 30,05 euros i per viatjar sense bitllet és de 40 euros. És a dir la companyia considera més greu no pagar un bitllet que el fet de molestar als viatgers amb el fum del tabac. Em sembla un error. Per cert, a què bé lo dels 5 cèntims?