Carta abierta de un barcelonés a los madrileños

Por favor, decidme que las encuestas están equivocadas. Decidme que no es verdad que vais a elegir a la condesa Esperanza Aguirre, alcaldesa de Madrid. Decidme que no es verdad que una ciudad que una vez votó a don Tierno Galván, va a ser capaz de votar a la señora Aguirre para sustituir a Ana Botella. Durante años habéis sido objeto de mofa a causa de esta señora, pero al fin y al cabo, no la votasteis. Botella venía con el paquete de Gallardón y éste (otro que tal) os la dejó de regalo cuando abandonó la alcaldía para ocupar el ministerio de Justicia. Pero ahora las encuestas dicen que vais a votar a Aguirre y esto no me lo puedo creer. ¿No habéis tenido suficiente con estos años de Botella? ¿Queréis seguir siendo la ciudad hazmerreír de España? Aguirre es la que llegó a la presidencia de la Comunidad comprando votos, es la que utilizó TeleMadrid como si fuera su televisión privada, la que siendo ministra de Cultura pronunció aquello de la autora Sara Mago (por el fallecido Nobel portugués, José Saramago),  la que dejó tirado a su séquito y se escapó sola hacia España tras los atentados de India, la que ha visto imputar por corrupción a buena parte de sus colaboradores elegidos por ella misma… También es la que aparca mal y huye de la Policía Municipal, tras arrollar a un agente. ¿a esta señora la queréis convertir en la jefa del cuerpo de la policía municipal? ¿Qué autoridad tendrá?, y no me refiero a los galones, sino a Autoridad con mayúscula, que es la que uno se gana con sus actos. Hace poco hemos oído a un político del PP imponiendo candidatos a las listas de poblaciones madrileños por orden de la Jefa, es decir Aguirre. Aguirre no tiene autoridad, es autoritaria lo que no es lo mismo.

No me lo puedo creer, la verdad. Decidme que las encuestas se equivocan, están sesgadas, manipuladas o lo que sea, y que no es verdad que Esperanza Aguirre va a ganar las elecciones municipales. Sois demasiado grandes para permitirlo y, además, es que no os lo merecéis.

Josep Maria Serra

(un barcelonés)

Apartaments turístics (carta a Xavier Trias)

Apreciat alcalde:

Visc a l'Esquerra de l'Eixample. Concretament al carrer Urgell. Tinc la desgràcia de patir a l'escala on visc l'existència de dos apartaments turístics. És una escala amb unes 40 portes en les que vivim veïns. Amb les nostres feines, horaris... Uns tenim fills, d'altres són gent gran, però fins fa poc convivíem de forma diria que molt civilitzada.

Però ara tenim dos pisos turístics. Només dos. Autoritzats pels seu ajuntament. Aquest pisos són ocupats per turistes que arriben dos, tres, quatre dies a la ciutat per divertir-se. No saben res del veïns que viuen a l'escala on s'allotjen durant la seva estada a la ciutat. Ni tampoc crec que els importi el que els hi passa. Ells venen a divertir-se (cosa que em sembla molt saludable). I divertir-se a Barcelona, quan s'és jove, ja sap què vol dir. Sortir de nit, normalment beure, i arribar tard a l'allotjament on, sovint, se segueix la festa, sense importar si estan molestant a la gent que l'endemà necessita llevar-se d'hora per anar a treballar o si estan despertant a alguna criatura.

Senyor Trias, no se n'adona que autoritzar la convivència en una mateixa escala de turistes i veïns és promocionar el conflicte permanent? Senyor Trias, ara que han de fer una nova normativa té la oportunitat de prohibir absolutament la convivència en una mateixa escala d'aquestes dues realitats.

Aprofiti-la en bé de la convivència.

I en tot cas autoritzi aquests allotjaments en edificis que només tinguin apartaments turístics.

Atentament

Normativa municipal de bicicletes a Barcelona

Bicicletes

1. Les bicicletes circularan obligatòriament pels carrils bici segregats. Preferentment per la resta de carrils bici, per les calçades en zones 30 o per les vies senyalitzades específicament. Quan no existeixin aquests circularan per la calçada. Quan es donin les condicions previstes a l'apartat 6 d'aquest article, podran circular per les voreres.

2. Quan el carril bici estigui situat en vorera, els vianants el podran creuar, però no hi podran romandre ni caminar-hi. Els ciclistes respectaran sempre la preferència de pas dels vianants que el travessin i no podran superar la velocitat de 20 Km/h.

3. Quan el carril bici estigui situat en calçada, els vianants l'hauran de creuar pels llocs degudament senyalitzats i no el podran ocupar ni caminar-hi.

4. Quan els ciclistes circulin per la calçada, ho faran obligatòriament pels carrils més propers a les voreres, tot podent ocupar la part central d'aquests. Quan estigui expressament permès i senyalitzat, les bicicletes podran circular pels carrils reservats a altres vehicles.2

5. Les bicicletes, a la calçada circulant com a vehicles, gaudiran de les prioritats de pas previstes en les vigents normes de trànsit.

6. En el cas de que no existeixi carril bici o altre via de les especificades en l'article 14.1, les bicicletes podran circular, excepte en moments d'aglomeració de vianants, per:

a) les voreres, andanes i passeigs de més de 5 metres i 3 metres d'espai lliure.
b) parcs públics i àrees de vianants.
c) zones de prioritat invertida en els dos sentits de circulació.

Als efectes expressats en aquest article, s'entendrà que hi ha
aglomeració quan no sigui possible conservar 1 metre de distància entre
la bicicleta i els vianants que hi circulin, o circular en línia recta 5 metres
de manera continuada.

Les condicions de circulació de les bicicletes en aquests espais reservats per als vianants seran les següents:

a) Hauran de respectar sempre la preferència dels vianants.
b) Adequaran la velocitat a la dels vianants, sense superar els 10 Km/h.
c) S'abstindran de fer qualsevol maniobra que pugui afectar a la seguretat dels vianants, respectant la distància de 1 metre de separació.
d) Hauran d'evitar circular a menys d'1 metre de les façanes.

7. Als carrers i vies urbanes d'especial ús, aglomeració i/o habitual concentració de persones, l'Ajuntament establirà aquelles restriccions que consideri oportunes, tot senyalitzant pertinentment la zona i establint alternatives.

8. Els conductors de bicicletes no podran circular amb el vehicle recolzat només en una roda, ni agafar-se a vehicles en marxa.

9. Els conductors de vehicles motoritzats que pretenguin avançar a un ciclista ho faran extremant les precaucions, canviant de carril de circulació i sempre i quan quedi, com a mínim, un espai lateral de 1,5 metre entre la bicicleta i el vehicle.

Els conductors de vehicles motoritzats, quan estiguin circulant darrera d'una bicicleta, mantindran una distància de seguretat prudencial i proporcional a la velocitat, que mai podrà ésser inferior a 3 metres.

10.Els altres vehicles no podran circular ni aturar-se en els carrils reservats per a bicicletes.3

11.Les bicicletes hauran de dur un timbre, i quan circulin de nit han de dur llums i elements reflectants (al davant de color blanc, i al darrera, de color vermell) degudament homologats que permetin la seva correcta visualització pels vianants i conductors.

12.Les bicicletes podran dur remolc, homologat, per al transport de persones, animals o mercaderies, quan el conductor sigui major d'edat i sota la seva responsabilitat.

En cas de bicicletes que, per construcció, no puguin ser ocupades per més d'una persona podran transportar, tanmateix, un menor de fins a 7 anys quan el conductor sigui major d'edat i sota la seva responsabilitat, en un seient addicional i amb un casc que hauran de ser homologats.

13. Les bicicletes s'han d'estacionar preferentment als llocs habilitats, deixant en tots els casos un espai lliure pels vianants de tres metres. Resta específicament prohibit lligar-les a arbres, semàfors, bancs, papereres o davant de zones on hi hagi reserva de càrrega i descàrrega en la calçada en horari dedicat a l'activitat, d'estacionament per a persones amb discapacitat, zones de estacionament prohibit definides a l'article 34.3 d'aquesta Ordenança, parades de transport públic, passos per a vianants, en els espais habilitats per l'estacionament de bicicletes d'ús públic i en elements adossats a les façanes.

14. Els estacionaments de bicicletes situats a la via pública queden únicament i exclusivament reservats per a aquest tipus de vehicle.

15. A les bicicletes li serà d'aplicació allò disposat a l'article 63 de la present Ordenança en quant a retirada de vehicles, especialment quan causi deteriorament del patrimoni públic per lligar-les on tenen específicament
prohibit.

La Barcelona que Camina ha perdut

Vaig començar a escriure aquest bloc a principis del 2007. Fa sis anys. Vaig començar per què estava força emprenyat amb el que estava passant a Barcelona amb els ciclistes i les bicicletes  Al principi escrivia força comentaris sobre això, però també sobre els motoristes i el civisme en general. Sempre des del punt de vista del vianant.

En aquell moment pensava que la convivència entre les dues rodes i les dues cames acabaria sent civilitzada.

Han passat sis anys i crec que la Barcelona que Camina ha perdut. Les bicicletes (i els ciclistes) s’han apropiat de les voreres i si no es produeix un miracle (en forma de multes i sancions) ningú els farà baixar. Ni els carrils bici, ni l’emprenyament dels ciutadans han aconseguit canviar les coses.

Els vianants hem perdut. Ja no podem tenir aquella sensació meravellosa d’anar caminant tranquil·lament per la vorera  Mirant amunt dels edificis, embadalits. Ara hem d’anar amb quatre ulls millor que dos per evitar ser atropellats. Ep! I no els hi diguis res als ciclistes que circulen a tota velocitat, que s’emprenyen.

S’han fet els amos, els vianants hem perdut la batalla, però perdrem la guerra?

Proposta post electoral

Donant-li voltes a la situació en que ha quedat el Parlament de Catalunya després de les eleccions...
Crec que si els nostres polítics fossin seriosos i pensessin en el país i no només en els interessos dels seus partits caldria que fessin un govern de concentració.
Un govern que podria ser CiU, ERC, PSC, Iniciativa i CUP.
Un govern amb un programa social de mínims per sortir junts de la crisi i amb l’objectiu de convocar en un període de temps determinat (2, 3 anys) el referèndum per decidir.

Un cop realitzat el referèndum, sortís el resultat que sortís, aquest govern s’hauria de dissoldre i convocar noves eleccions en les que el “dret a decidir” ja no fos un element electoral.
Si els nostres polítics fossin seriosos.
En fi és una idea més.

Estic fins els c...

Avui he fet una entrada a la plana del Facebook que deia així:

"Ja sé que a més d’un/una no hi estarà d’acord, però ho he de dir: “ESTIC FINS ELS C... DELS CICLISTES QUE CIRCULEN PER DAMUNT LES VORERES. DELS QUE VAN A POC A POC I DELS QUE VAN RÀPID. DE TOTS!!!!"

Al cap d'una estona hi havia un munt de "M'agrada" i comentaris. Un tema que crea polèmica i que ningú és capaç d'arreglar: 

• A Cristina Boj Balada, Cristina Elgström Misol, Vanessa Pulido y 15 personas más les gusta esto.
• 

  María Paz jo també!!

  Hace 46 minutos · Me gusta
• 

  Mauricio Melgar Estic d'acord, pero com també faig us del skate, hi ha moltes carrers q no tenen vies per a ciclistas.

  Hace 44 minutos · Me gusta
• 

  Alex Muñoz La ciutat ciutat no està ben preparada....volem mes carrils bici ja!Ver Traducción

  Hace 43 minutos a través del celular · Me gusta · 4
• 

  Fredi Roige Perales Mes carrils bicis i mes CIVISME dels ciclistas

  Hace 34 minutos · Me gusta
• 

  Merche Chiva Yo tb estic fins els c............ de la gent cuan no hi ha carril bici y vas por la cera (con o sin niño..) cridan, te insultan, t apartan, ....... estes montado en la bici o la lleves a tu lado entre que me atropelle un coche y que me insulten .casi prefiero el insulto!! Necesitamos mas carriles bici y estariamos todos mejor!!

  Hace 32 minutos · Me gusta · 2
• 

  Merche Chiva Pero entiendo lo que dices!!

  Hace 25 minutos · Me gusta
• 

  Neus Ramionet Jo també. I dels que van per la carretera que t,obliguen a travessar la continua.

  Hace 21 minutos a través del celular · Me gusta
• 

  Alícia Gil Soc usuaria del Bicing i tens raó! Molta gent oblida que la preferència a les voreres es sempre del vianant!Ver Traducción

  Hace 14 minutos a través del celular · Me gusta
• 

  Bibi Omedes Llorens Jajajajaja...això em sona a "calentón"

  Hace 12 minutos a través del celular · Me gusta
• 

  Cristina Boj Balada i dels que vas caminant i de sobte surten pel costat donan-te un ensurt...

  Hace 2 minutos · Me gusta

Les voreres de Praga

Aquest estiu he fet una visita a Praga, la capital txeca. Una de les coses que m'ha cridat l'atenció de la ciutat (a més de lo neta i silenciosa que és) han estat les voreres.
Com podeu veure a la foto les voreres estan fetes de pedres quadrades petites. Això és maco tot i que fa que resulti feixuc caminar-hi. Pràcticament impossible amb sabates de tacó alt.
Ara bé totes les voreres tene un dibuix i aquest es manté malgrat les obres que s'hi hagin fet. Tot el contrari que a Barcelona que cada vegada que una companyia de serveis obre una vorera la deixa totalment diferent de com estava.
Ah! i no hi ha xiclets enganxats a terra, i per que no dir-ho, tampoc papers ni bruticia.

Jerusalem registrarà l’ADN dels gossos per vigilar-ne les deposicions al carrer

L’Ajuntament de Jerusalem crearà una base de dades genètiques dels gossos de la ciutat per a poder identificar i multar als amos d’animals que no recullin les caques que les seves mascotes facin a les voreres. La iniciativa està en fase pilot. Un cop es superi aquesta fase cridaran a tots els propietaris d’animals a que vagin ala veterinari municipal que prendra mostres de saliva dels animals. Les multes poden arribar als 160 euros per caca. Estaria bé que aquí en prenguéssim exemple.

Postals de Barcelona

Us agrada la Quiche Llorens?

I el pollastra?

Postal de "Barecelona"

"Barecelona"

No fa falta dir res més

Les hemeroteques, el principal enemic dels polític

Les hemeroteques són ja uns dels principals enemics dels polítics.

Tot el que diuen queda escrit i és fàcil de trobar. Mireu si no aquest exemple.

 L’any 2010 es va publicar en alguns diaris que el govern Zapatero estava pensant fer una mena d’amnistia fiscal per fer retornar els milions d’euros evadits per les grans fortunes.
Es deia que caldria que els evasors compressin deute a baix preu a canvi de l’amnistia.

La resposta del PP va ser fulminant.
Mireu què publicava El Mundo: “El PP rechaza el plan de regularización fiscal que estudia el Gobierno por "impresentable", "injusto" y "antisocial". Así lo ha calificado su secretaria general, María Dolores de Cospedal, quien ha subrayado la "paradoja" de que "a los que pagan impuestos se les suban" y "a los que no, se les perdonen".

Fins i tot podem escoltar al Mariano Rajoy de viva veu (que en aquella època no s’amagava com ara) dient en roda de premsa: "Esperemos que la amnistía fiscal sea la última ocurrencia del Gobierno"

Carta oberta de Mikis Theodorakis y Manolis Glezos en defensa de Grècia, la democràcia i Europa

Avui, 23F, em sembla adequat penjar al blog aquesta carta oberta de dos grecs il•lustres que em va arribar l’altre dia i que crec que és un bon punt de partida per reflexionar sobre cap a on ha d’anar la gent d’esquerres a Europa i al món. Tot el text està en castellà (i una mica en grec), tal com em va arribar.

En la acrópolis de Atenas se erigió en 1982 una lápida de bronce recordando el gesto de Manolis. El texto dice:

ΤΗ ΝΥΧΤΑ ΤΗΣ 30ης ΜΑΙΟΥ 1941 ΚΑΤΕΒΑΣΑΝ ΟΙ ΠΑΤΡΙΩΤΕΣ ΜΑΝΩΛΗΣ ΓΛΕΖΟΣ ΚΑΙ ΑΠΟΣΤΟΛΟΣ ΣΑΝΤΑΣ ΤΗ ΣΗΜΑΙΑ ΤΩΝ ΝΑZΙ ΚΑΤΑΚΤΗΤΩΝ ΑΠΟ ΤΟ ΙΕΡΟ ΒΡΑΧΟ ΤΗΣ ΑΚΡΟΠΟΛΙΣ. ΕΝΤΟΙΧΙΣΤΗΚΕ ΑΠΟ ΤΗ “ΕΝΩΜΕΝΗ ΕΘΝΙΚΗ ΑΝΤΙΣΤΑΣΗ 1941 – 1944″ ΤΟ 1982

La traducción castellana es: “En la noche del 30 de mayo de 1941 los patriotas Manolis Glezos y Apostolos Sanda arrancaron la bandera de la ocupación nazi de la roca sagrada de la Acrópolis. Colocada por la “Resistencia Nacional Unida 1941 – 1944″ en 1982.

Ahora, Manolis Glezos y Mikis Theodorakis, con el mismo espíritu de resistencia, han escrito la siguiente carta abierta:

Manoli Glezos i Mikis Theodorakis, el passat 12 de febrer
 al Parlament d'Atenes

“En tiempos antiguos, la condonación por Solón de las deudas que obligaban a los pobres a ser esclavos de los ricos –la llamada reforma Seisachtheia, sentó las bases para la aparición, en la antigua Grecia, de las ideas de democracia, ciudadanía, política y Europa: los fundamentos de la cultura europea y mundial.

Luchando contra la clase de la riqueza, los ciudadanos de Atenas señalaron el camino para la constitución de Pericles y la filosofía política de Protágoras, quien dijo: “El hombre está muy por encima de todo el dinero”.

Hoy en día, los ricos están tratando de tomarse la venganza en la mentalidad humana: “Los mercados están muy por encima de todos los hombres” es el lema que nuestros líderes políticos abrazan gustosamente, aliados al demonio dinero como nuevos Faustos. Un puñado de bancos internacionales, agencias de información, fondos de inversión, en una concentración mundial del capital financiero sin precedentes históricos, reivindican el poder en Europa y en todo el mundo y preparan la abolición de nuestros estados y nuestra democracia, con el arma de la deuda, para esclavizar la población de Europa, poniendo en el lugar de las imperfectas democracias que tenemos la dictadura del dinero y la banca, el poder del imperio totalitario de la globalización, cuyo centro político está fuera de la Europa continental a pesar de la presencia de poderosos bancos europeos en el corazón del imperio.

Comenzaron con Grecia, utilizados como cobayas para trasladarse a otros países de la periferia europea, y poco a poco hacia el centro. La esperanza de algunos países europeos para escapar eventualmente demuestra que los líderes europeos se enfrentan a un nuevo “fascismo financiero”, no haciéndolo mejor que cuando se enfrentaron a la amenaza de Hitler en el período de entreguerras.

No es una casualidad que una gran parte de los medios de comunicación controlados por el banco se trate a los países de la periferia de Europa como “cerdos – pigs” y su campaña mediática, sádica y racista, vaya teñida de desprecio. Sus medios de comunicación no se dirigen sólo contra los griegos, sino también contra la herencia griega y la antigua civilización griega. Esta opción muestra los objetivos profundos y ocultos de la ideología y de los valores del capital financiero, promotor de un capitalismo de destrucción.

El intento de los medios de comunicación alemanes de humillar símbolos, como la Acrópolis o la Venus de Milo, monumentos que fueron respetados incluso por los oficiales de Hitler, no es sino una expresión del profundo desprecio de los banqueros que controlan los medios de comunicación, ya no tanto contra los griegos, sino sobretodo contra las ideas de libertad y democracia que nacieron en este país. El monstruo financiero ha producido cuatro décadas de exención de impuestos para el capital, todo tipo de “liberalización del mercado”, una desregulación amplia, la abolición de todas las barreras a los flujos financieros y las especulaciones, los constantes ataques contra el Estado, la compra de partidos y medios de comunicación, la apropiación del excedente por un puñado de vampiros: los bancos mundiales de Wall Street. Ahora bien, este monstruo, un verdadero “Estado tras los Estados” parece preparado para asestar un “golpe de Estado permanente” financiero y político, y para más de cuatro décadas.

Frente al ataque, las fuerzas políticas de derecha política y la socialdemocracia parecen comprometidas después de décadas de entreguismo al capitalismo financiero, cuyos centros más grandes están fuera de Europa. Por otro lado, los sindicatos y los movimientos sociales aún no están lo suficientemente fuertes como para bloquear el ataque de manera decisiva como lo hicieron muchas veces en el pasado. El nuevo totalitarismo financiero busca aprovechar esta situación para imponer condiciones irreversibles en toda Europa.

Hoy, es tan necesario como urgente la coordinación inmediata y transfronteriza de los intelectuales, las gentes de las artes y las letras, los movimientos espontáneos, las fuerzas sociales y las personalidades que comprenden la importancia del reto; necesitamos crear un frente de resistencia potente contra “el imperio totalitario de la mundialización” que está en marcha, antes de que sea demasiado tarde. Europa solo puede sobrevivir si presenta una respuesta unida contra los mercados, un reto mayor que el de ellos, un nuevo “New Deal” europeo.

Debemos detener de inmediato el ataque contra Grecia y los otros países de la UE en la periferia, hay que poner fin a esta política irresponsable y criminal de austeridad y privatización, que condujo directamente a una crisis peor que la de 1929.

Las deudas públicas deben ser reestructuradas de forma radical en la Eurozona, especialmente a expensas de los gigantes de la banca privada. Los bancos deben volver a ser evaluados y la financiación de la economía europea debe estar bajo control social, nacional y europeo. No es posible dejar la llave financiera de Europa en manos de los bancos, como Goldman Sachs, JP Morgan, UBS, Deutsche Bank, etc … Hay que prohibir los excesos incontrolados financieros que son la columna vertebral de capitalismo financiero destructivo y crear un verdadero desarrollo económico en lugar de ganancias especulativas.

La arquitectura actual, basada en el Tratado de Maastricht y las reglas de la OMC, ha instalado una máquina en Europa para fabricar deuda. Necesitamos un cambio radical de todos los tratados, la sumisión del BCE al control político de la población europea, una “regla de oro” para un mínimo del nivel social, fiscal y medioambiental de Europa. Necesitamos urgentemente un cambio de paradigma, un retorno al estímulo de crecimiento a través de la demanda de nuevos programas de inversión europeos, las nuevas regulaciones, los impuestos y el control del capital internacional y instalación de flujos, una nueva forma de proteccionismo suave y razonable en una Europa independiente sería protagonista en la lucha por un mundo multipolar, democrático, ecológico y social.

Llamamos a las fuerzas y personas que comparten estas ideas a convergir en un amplio frente de acción europea lo antes posible, para producir un programa de transición de Europa, para coordinar nuestra acción internacional, con el fin de movilizar a las fuerzas del movimiento popular, para revertir el actual equilibrio de fuerzas y derrotar a los líderes actuales históricamente irresponsables de nuestros países, con el fin de salvar a nuestro pueblo y a nuestra sociedad antes de que sea demasiado tarde para Europa.”

Mikis Theodorakis
Manolis Glezos

Els principis de la propaganda segons Goebels

11 principis de la propaganda segons Joseph Goebbels, ministre de propaganda nazi 

Aquí teniu els 11 principis de la propaganda segons Joseph Goebbels, ministre de propaganda nazi, un per un.

A veure què, o qui, us recorden?

Principi 1 de simplificació i de l’enemic únic. Adoptar una única idea, un únic símbol; Individualitzar l’adversari en un únic enemic.

Principi 2 del métode de contagi. Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu; han de constituïr-se en suma individualitzada.

Principi 3 de la transposició. Carregar sobre l’adversari els propis errors. “Si no pots negar les males noticies, inventen d’altres”.

Principi 4 de la exageració i desfiguració. Convertir qualsevol anècdota, per petita que sigui. En amenaça greu.

Principi 5 de la vulgarització. “Tota propaganda ha de ser popular, i adaptada al menys intel•ligent dels individus als qui va dirigida”.

Principi 6 d’orquestració. “La propaganda ha de limitar-se a un número petit d’idees i repetir-les incansablement presentades des de diferents perspectives” “Si una mentida es repeteix suficientment, acaba convertint-se en veritat”.

Principi 7 de renovació. Cal emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari contesti el públic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai han de contrarestar el nivell de les acusacions.

Principi 8 de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, a través de globus sonda o d’informacions fragmentaries.

Principi 9 de la silenciació. Callar sobre les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les noticies que afavoreixen l’adversari, contraprogramant amb l’ajut de medis de comunicació afins.

Principi 10 de la transfusió. Por regla general la propaganda opera siempre a partir d’un substrat preexistent: una mitologia nacional... ...o un complex d’odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.

Principi 11 de la unanimitat. Arribar a convèncer a molta gent que pensa “com tot el món”, creant impressió d’unanimitat.

Cada cop més bicicletes... per la vorera

No se si és degut als 9.25 euros de la T10 o a les ganes de fer exercici (m’inclino més a creure en la primera premissa) però el cas és que tinc la sensació que cada cop circulen més bicicletes per Barcelona. I aquesta proliferació de dues rodes silencioses es nota enormement a les voreres. Fins i tot carrers amb magnífics carrils bici com Comte d’Urgell veuen les seves voreres envaïdes de bicicletes circulant, sovint, a tota velocitat.

Estava segur que una de les poques coses bones que podia aportar a la ciutat el nou ajuntament seria un major control de les conductes incíviques com aquesta, però ja veig que no tan sols no es redueixen, si no que s’amplifiquen.

Anem bé cirerer

Sort de la sal!

Aquest mati sortia de casa pensant: "a veure si rellisco amb el gel que hi deu haver al carrer?". Estava preocupat, però quan he arribat al primer gual de vianants ja he vist que no hi havia motiu per preocupar-se. Afortunadament el papa Ajuntament ha pensat en nosaltres i ha llençat sal a tots els guals, La veritat és que he estat a punt de relliscar amb la sal, però la cosa no ha anat a més.
Ara, amb tanta sal com he trepitjat,  no sé no si hauré de fer un rentat de baixos a les meves sabates.

Semàfors per a vianants

Aquest Nadal he estat a Irun i m'han fet molta gràcia els semàfors per a vianants. En primer lloc tenen un contador que indica el temps que queda per a que es possin en vermell.  A més a més el senyor verd va caminant fins que ja queden pocs segons i aleshores comença a còrrer. M'ha fet l'efecte que en saber el temps que ha d'esperar, la gent respecta molt més els semàfors. Potser no és així, però a mi m'ho ha semblat.

Rajoy i la Moncloa

"Mariano Rajoy dejó claro durante la campaña electoral que se va a resistir hasta el límite de lo políticamente posible a trasladarse con su familia a vivir en la Moncloa".
(La Vanguardia, 23/11/2011). 

"Rajoy se mudará a La Moncloa".
(El País digital, 10/12/2011). 

"N'estava segur".
(Jo, 10/12/2011).

Postals de Barcelona (XXXIX)

Barri Gòtic

(una pared de la Catedral)

Massa faltes

Què difícil ha de ser trobar feina amb un paper tan ple de faltes!
De totes maneres aquí publico aquesta demanda de feina que he trobat avui penjada pel carrer.

Una història

Coneixeu la història d’aquell home que va convidar a dinar a un conegut. 

El conegut li va dir que no hi podia anar. Que tenia un altre compromís, però així i tot li va fer el dinar. 

Quan va veure que no es presentava el conegut, l’home va agafar el dinar i el va llençar a les escombraries emprenyat.