La Barcelona que camina

Algú s'ha begut l'enteniment

2010-01-04T12:19:00.000+01:00

El mercat del Ninot fa un mes que ha tancat les sevs portes i s’ha traslladat a una carpa davant l’Hospital Clínic. La nova carpa està sempre plena i, crec, que els paradistes estan força contents de com van les vendes. Però què passa amb l’edifici del mercat. Qualsevol dia d’aquests, començaràn unes obres de modernització que han de durar uns tres anys.

De moment han retirat les parades exteriors i en el seu lloc ha quet un graó d’uns 5 centímetres que és perillossíssim. A més a més no han tret els ferros que utilitzaven els paradistes per tancar les parades i s’han convertit en una trampa “mortal”.

Un dia d’aquestes festes, davant meu, un senyor hi va ensopegar i va caure fent-se un munt de ferides a la cara. El vaig haver d’acompanyar a Urgències perque li desifectèssin. M’agradaria saber qui va decidir deixar la vorera d’aquesta manera. Li diria quatre coses en veu ben alta.

Un altra… Al carrer Mallorca hi havia una tanca perque els clients de les parades no baixéssin al carrer. Ara ja no hi ha clients i per tant la tanca no serveix de res, i més pensant que qualsevol dia comencen les obres i hi possen tanques altes per l’obra. Doncs bé l’altra dia uns obrers estaven substituïn les tanques velles per unes de noves.

A l’Ajuntament hi ha algú o alguns que s’han begut l’enteniment….

L’embolic dels contenidors

2009-12-23T08:52:00.002+01:00

A la cuina de casa ja hem acondicionat un nou recipient per reciclar. Ja en són cinc! El del paper, el del vidre, el dels plàstics i metalls, en de la matèria orgànica i el cinquè en el que hi va tot el que no sabem a on ha d’anar. La veritat és que és un embolic. Papa, això on va? El paper de cuina brut el tiro al de paper, al d’orgànica o al de no se sap què? Però a casa hi ha molt bona voluntad i moltes ganes de col•laborar amb el medi ambient i amb l’Ajuntament, per aquest ordre.

Tinc la sospita, però, que no passa el mateix a totes les cases. I que aquest embolic, que al final es ressol amb bona voluntat, no trobarà el mateix interès a totes les llars. Que caldrà molta, molta, informació.

Estic segur que desde l’Ajuntament estan prenent iniciatives per fer arribar informaciío a les llars. A mi se me n’ha acudit una:

- Contractar nois i noies en atur, vestir-los amb una armilla verda (per allò de l’ecologia) reflectant i posar-los prop dels contenidor durant un parell de mesos informant als ciutadans que hi vagin a dipositar les seves escombraries d’on i com ho han de fer. Em sembla que aquesta informació, directa i personalitzada, seria molt efectiva per a resoldre embolics. I amés treuia de l’atur uns quants ciutadans durant un temps.

Suspens en Manteniment

2009-12-11T09:47:00.000+01:00

L’Ajuntament té més d’una asignatura pendent, però n’hi ha una que en destaca per damunt les altres: el Manteniment de l’espai públic. De què serveix fer parcs o instal•lar mobiliari urbà si al cap de poc temps els galifardeus el fan malbé i ningú s’ocupa d’arreglar-ho? És veritat que s’han fet avenços, però aquests són encara insuficients.

Un bon exemple del que dic és l’interior d’illa que hi ha darrera El Corte Inglés de Francesc Macià (la plaça es diu Mari Luz Morales, que va ser directora de La Vanguardia durant un temps els anys 30). Les obres d’acondicionament vàren acabar fa poc més d’un any i a les fotos es pot veure l’estat en que es troba: rajoles trencades que ningú arregla, bruticia, restes de “botellones”…. I això que hi ha un parc infantil i que davant el perill que la canalla es faci mal s’hauria de ser especialment curós. Però ja veieu, no hi ha manera que poguem aprovar l’Ajuntament en l’asignatura de Manteniment.

Com un llum

2009-12-09T10:16:00.000+01:00

Aquest Nadal, Barcelona s’ha omplert de llums. Això està bé. És una alegria caminar per carrers il•luminats. No sé si la gent compra més, però si que crec que fa alegria.

De totes maneres un altre any haurien de millorar els dissenys ja que, almenas els que jo he vist, són molt "cursis" (Diagonal, Aragó, passeig de Gràcia…). Els galets?, bé.

Amb la quantitat de bons dissenyadors que hi ha Barcelona els podriem contractar per que ens dissenyin uns enllumenats a l’alçada de la que alguna vegada va ser coneguda com a “ciutat del disseny”. Qui ho recorda?

Senyals surrealistes

2009-12-02T11:43:00.000+01:00

Al carrer Rosselló / Villarroel anuncien una "Zona avançada per motos" que en el moment en que vaig fer aquesta foto brillava per la seva absència. La veritat és fascinant la celeritat amb que es col·loquen les senyals de trànsit. Fins i tot abans que serveixin per res. A la foto de dalt es veu la senyal a salt a l'esquerra i al carrer es pot comprovar que no hi ha res pintat. Aquí el costat es pot veure bé el que hi diu. Tot plegat és surrealista.

Ets més inútil que un semàfor per bicicletes!!!!

2009-11-30T08:39:00.000+01:00

Proposo que a partir d'ara l'expressió "Ets més inútil que un semàfor per bicicletes!!!!" substitueixi la que fins ara s'ha vingut utilitzant per indicar la inutilitat d'alguna cosa o d'algú: "Ets més inútil que un zero a l'esquerra!!". Aquesta no sols està molt vista sino que molts inútils ni tan sols la deuen entendre.

Els darrers micos

2009-11-26T09:13:00.000+01:00

Aquesta foto està feta a l'avinguda Diagonal cantonada Casanova.

S'hi veu un senyal de prohibit aparcar en el que s'hi por llegir, negre sobre blanc "inclós motos en voreres".

Però la vorera està plena de motos. Perquè la guàrdia urbana no posa multes a aquestes motos?

Crec que la resposta és clara: no molesten la circulació de vehicles, només molesten als vianants i, ja se sap, a Barcelona els vianants som els darrers micos!!!

Carrer d'Internet

2009-11-24T12:32:00.000+01:00

Carrer d'Internet?
A Barcelona hi ha el carrer de la Indústria, el carrer de l'Agricultura, el barri del 22@, però encara no tenim el carrer o la plaça d'Internet. No sé a què espera el Consistori a dedicar un carrer o una plaça importants a aquest fenòmen social, cultural, comunicatiu... Poques coses hi ha que s'ho mereixin més.
Des d'aquest modest blog inicio una campanya per a que això sigui una realitat.
Volem el carrer o la plaça Internet!!!!!!!! i que sigui ràpid.

Barcelona, ciutat gremial

2009-11-22T19:15:00.000+01:00

A l’Edat Mitja els gremis s’ajuntaven per carrers. El resultat d’aquell costum el podem veure avui en els noms dels carrers de Ciutat Vella. Carrer Boters, Gavineters, Canvis Nous… i un llarg etcètera. Són noms que deixen constància dels gremis que els vàren ocupar en temps passats.
Sovint tinc la sensació que aquest costum se segueix mantenint en molts cassos perque hi ha carrers barcelonins que sembla que segueixin concentrant diferents “gremis”. Carrers com Aragó, entre Llúria i plaça Letamendi, on hi trobem un gran nombre de botigues de mobles. O Consell de Cent entre Rambla Catalunya y passeig de Gràcia on hi ha algunes de les galeries d’art més famoses de la ciutat. També destaca el carrer Pelai que durant anys ha concentrat un munt de sabateries o el carrer Tallers, ple de botigues que intenten satisfer les necessitats dels joves (discos, roba, tatuatges…).

Cada dia camino pel carrer d’Urgell i tinc la sensació que s’està convertint en un d’aquests carrers gremials. Concretament entre en carrer Mallorca i el carrer Buenos Aires, Urgell (costat Besòs) concentra un gran nombre d’establiments de restauració. Per comprovar si és una sensació o una realitat, he relacionat tots els que hi ha seguint la numeració del carrer:

(entre Mallorca i Provença)
168. O’Retorno, Cuina gallega
174. Nou Wok. Cuina xinesa (en construcció)
182. Billars. Cafeteria
        Expressaté. Cafeteria

(entre Provença i Rosselló)
184. Estop. Rostisseria. Cuina per emportar
188. Un Posto al Sole. Pizzeria
196. Tot a Punt. Restaurant / cafeteria.
198. Kudamm. Restaurant / cockteleria.
        La Paelleta. Restaurant. Cuina catalana
202. Urgell. Frankfurt.
        Gusto. Pizzeria

(entre Rosselló i Còrsega)
204. Gran Wien. Cerveseria / salsitxeria (en construcció)
212. Fru Suriol. Forn / cafeteria/ restaurant.
216. Palau Nou Món. Cuina xinesa.
220. Xalana. Entrepans i menús.
224. Bracafé. Cafeteria

(entre Còrsega i Paris)
226. El Sot. Entrepans.
        Dino Pan. Entrepans.
238. Pans & company. Entrepans.

(entre París i Londres)
248. Pizza Marzano. Pizzeria.
252. La Vinateria. Vins i tapes.
256. El Maske. Bar cafeteria
        Dönner Kebab. Falaffel.
258. Tiffin. Menjar sà
260. Súbito. Entrepans italians.

(entre Londres i Buenos Aires)
268. Dolceta2. La cuina del cargol de Lleida.
272. JaponesBarcelona. Cuina japonesa.
280. Arketipus. Estudi de tapes.
        Cabernet Sauvignon. Vins i cafès.

En total són 29 establiments (de moment) repartits entre 6 illes de l’Eixample, és a dir en uns 600 metres. Això fa un promig d’1 establiment cada 20 metres. Poc a poc el gremi de restauració ocupa el carrer Urgell.

El Molino vist per en Lluís Permanyer

2009-11-18T10:46:00.000+01:00

El meu amic Lluís Permanyer, que sap moltes coses de Barcelona, acaba de publicar un llibre deliciós: “El Molino. Un siglo de historia”. Es tracta d’un llibre molt interesant i divertit, que explica la història d'un local emblemàtic de la ciutat i d'un carrer, el Paral·lel, que en d'altres temps va ser un punt neuràlgic. El llibre està ple d’anècdotes barcelonines. El text, com no podia ser d’una altra manera, és entretingut i es deixa llegir molt fàcilment. A més a més el llibre està il•lustrat amb unes fotografies estupendes, moltes d’elles signades pel fotoperiodista Kim Manresa (com la de la portada).

És un llibre totalment recomenable per tots aquells que estimem Barcelona i ens agrada conèixer la seva història.

Un cop més, gràcies Lluís.

Deixar de fumar és un bon negoci

2009-11-18T08:43:00.001+01:00

Aquests dies fa 20 anys que vaig deixar de fumar els meus dos paquets de tabac diaris. En aquest temps he guanyat una fortuna en salut, física i mental.

Aquest matí mentre anava caminant tranquilament cap a la feina pensava que també havia guanyat una fortuna econònmica i m’he posat a fer números mentalment. M’he quedat esgarrifat.
He vist que ara, un paquet de tabac ros costa aproximadament 2,7 euros a l’estanc. No recordo quan costava fa 20 anys, però devien ser unes 150 o 160 pessetes (1 euro pel cap baix). Si fem un promig entre el que costava aleshores i el que costa ara sortiria un cost de 1,8 euros.

Aleshores passem a multiplicar:

- Dos paquets diaris a 1,8 euros cada paquet fan 3,6 euros al dia.
- 3,6 euros per 30 dies fan 108 euros al mes.
- 108 euros al mes per 12 mesos fan 1.296 euros a l’any.
- 1.296 euros l’any per 20 anys fan 25.920 euros (4.318.272 pessetes)

És a dir que en 20 anys, a més de guanyar salut, m’he estalviat vora 4 milions i mig de pessetes!!!!!. Realment deixar de fumar és un bon negoci en tots els sentits.

Quina cara (14)

2009-11-17T12:34:00.000+01:00

Carrer Avenir / Calvet

Ja han estrenat la vorera

2009-11-03T08:38:00.000+01:00

Aquest estiu ´l'Ajuntament va començar les obres de renovació de les voreres del carrer Urgell entre el carrer Mallorca i la plaça Francesc MAcià. Poc a poc, però sense pausa, el doferents trams d'aquesta vorera apareixen nous de trinca (bona falta els féia). Com que hi passo cada dia, em preguntava quant de temps trigaria un d'aquesta trossos en ser aixecat per alguna de les companyies taladradores dels nostres carrers. Dons ni un mes. La setmana passada, quan no féia gaire més d'un mes que havien acabat el tram, a la cantonada Urgell / Londres hi van aparéixer unes tanques que protegien una rasa força gran. El motiu? els nous semàfors. Es veu que fa un mes no sabien que els farien nous. En fi, ¿donde estamos?, en Barcelona, no hace falta decir nada más!!!!

superhome

2009-11-14T19:35:00.000+01:00

L'altre dia pujava pel carrer d'Aribau quan, a la llunyania vaig veure una botiga on hi posava "superhome". El cor em va fer un sobresalt.
Superhome? hi vendrán la capa d'en Superman? o la màscara del Batman? o potser teranyines de l'Spiderman? De seguida vaig veure que no era aquest tipus de superhomes a qui anava dirigit el rètol. Potser estava dirigit a homes que fan mans i mànigues per mantenir a les seves famílies i arribar a final de mes. Aquest si que són superhomes!!! i superdones!!!! Però tampoc podia ser. Una botiga d'aquest tipus lògicament hauria d'estar a la part baixa de la ciutat.
Quan hi vaig ser ben a prop vaig entendre-ho tot. Es tractava d'una botiga d'objectes per a la llar (home, en anglès). No és la primera vegada que veig que sùtilitza el terme anglès per referir-se a la llar. I això, fer-ho a un pais on la paraula "home" té un altre significat que l'anglès pot crear confusions com la que em va crear a mi. Bé no és be bé així com va passar, però ho hagués pogut ser.

El teorema de la corrupció

2009-11-05T08:43:00.001+01:00

La llista d’alcaldes, regidors, constructors o promotors detinguts als darrers anys a Espanya m’ha portat a elaborar un teorema que, amb totes les excepcions que se us acudeixin, em sembla bastant ajustat a la realitat.

Teorema de la corrupció

“El nivell de corrupció d’un ajuntament és directament proporcional al nombre de grues per habitant que s’alcen en el seu terme municipal”

Curiositat

2009-09-22T10:56:00.000+02:00

A la basílica de Santa Maria del Mar hi ha un vitrall en el que, en un recó, s'hi pot veure l'escut del Barça. Us animo a trobar-lo i, si més no, a visitar aquesta meravellosa església. Encara que no trobeu l'escut, sempre és un plaer anar-hi.

Parla l'asociació nofumadores.org

2009-09-16T10:12:00.000+02:00

Reprodueixo el comunicat (està en castellà) que ha enviat la organització nofumadores.org com a resposta a unes declaracions de Mariano Rajoy sobre la llei del tabac. Per cert aquest senyor cada dia fa més amics per Catalunya. Ahir el vaig sentir dient que volia que el Madrid guanyés la Champions.

NOFUMADORES.ORG CONSIDERA IRRESPONSABLES LAS DECLARACIONES
DEL SR. MARIANO RAJOY EN CONTRA DE LA AMPLIACIÓN LEY ANTI-TABACO

Y exige que la prohibición total de fumar se excluya del enfrentamiento político

Madrid 15 de septiembre de 2009

Nofumadores.org, asociación líder en España en defensa de los no fumadores, lamenta las desafortunadas declaraciones realizadas por Mariano Rajoy, hoy 15 de septiembre, quien ha expresado su oposición a la ampliación de la prohibición de fumar en todos los espacios públicos, diciendo que "al final, el que fume se va a tener que ir al Océano Atlántico".
Raquel Fdez. Megina, Presidenta de Nofumadores.org, se pregunta “¿cómo puede aludir el Sr. Rajoy a la libertad de las personas cuando, miles de trabajadores de hostelería se ven obligados a respirar un humo cancerígeno en sus puestos de trabajo sin tener la libertad de la que el resto de sectores laborales gozan, privándoles así también de su derecho a la igualdad reconocida en nuestra Constitución?”.

Tales declaraciones intentan hacer crear un ánimo de hostilidad y beligerancia hacia la necesaria reforma legal y tienen como objetivo fomentar entre la ciudadanía la teoría desarrollada por los intereses de la industria del tabaco y a la cual el Sr. Mariano Rajoy se repliega intentado crear de manera ficticia una persecución que no existe hacia las personas fumadoras.

Desde Nofumadores.org queremos recordar además al Sr. Mariano Rajoy su lejanía respecto al sentir general de la ciudadanía que ha expresado según los últimos estudios de opinión su apoyo a la modificación de la ley actual en cifras cercanas al 70%. Lejanía también respecto a los diferentes organismos internacionales y al resto de países de nuestro entorno. España se ha quedado atrás no ya solo respecto a todos los países del norte de Europa sino además, respecto a todos los países del sur.

La Asociación, destaca que el problema del tabaquismo hay que enfocarlo, no como una costumbre social, sino como una enfermedad, y un problema de salud pública, tal y como lo define la Organización Mundial de la Salud, que mata anualmente en nuestro país a 6.000 fumadores PASIVOS debido a la inexistencia de políticas integrales de protección ante el humo de tabaco ambiente.
Nofumadores.org exige que se trate el problema del tabaquismo, y en especial, el del tabaquismo pasivo, como un asunto de Estado y se excluya del enfrentamiento político, pues lo que está en juego es la salud y la vida de los ciudadanos. Por lo que, pide al Sr. Mariano Rajoy que reflexione sobre las repercusiones negativas de sus palabras en cuanto a la posible incidencia que tendría en el retraso de una modificación legal necesaria ante la pérdida anual de vidas humanas a nivel nacional.

Raquel Fdez. Megina
Presidenta de Nofumadores.org
Email: prensa@nofumadores.org Tlf: 606112738

Carrer 11 de setembre, però de quin any

2009-09-10T17:40:00.001+02:00

L’11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V vàren entrar a Barcelona. Aquell dia van començar a desaparèixer els drets polítics dels catalans. A Catalunya hem convertit la conmemoració d’aquella derrota en Diada Nacional. Per aquest motiu hi ha molts pobles i ciutats que han dedicat carrers i places a l’11 de setembre. Però en cap cas (que jo sàpiga) en citen l’any.
L’any 1973, un 11 de setembre, el general Pinochet va perpetrar un cop d’estat contra el govern legitim de Salvador Allende a Xile i va iniciar una cruenta dictadura.

L’any 2001, també un 11 de setembre, diversos avions pilotats per suicides àrabs es vàren estavellar contra les torres bessones de Nova Iork i contra el Pentagon provocant el més gran atac terrorista en territori dels Estats Units.

Això vol dir que si un xilé de visita a Catalunya va pel carrer 11 de setembre del poble que sigui, segurament pensarà que tenim un carrer conmemoratiu d’aquell fatídic dia de 1973. El mateix passarà en persones de qualsevol altra nacionalitat qun circulin pel mateix carrer i pensin que hem fet un homenatge a les victimes de l’atac terrorista als Estats Units.

És per això que crec necessari que els ajuntaments afegeixin l’any 1713 al nom d’aquests carrers i places. Així ningú es confondrà.

Tecnologia contra patrimoni

2009-08-30T12:55:00.000+02:00

L'altre dia, tot passejant pel principal carrer comercial de Camprodon, vaig fixar-me amb la bonica casa de pedra que es veu a la fotografia. Te uns ferros al balcons (modernistes?) i una ceràmica verda tot al seu voltant. La casa no sembla massa ben cuidada i és evident que necessita una remodelació.

Però el que me va semblar més indignant és el batibull de cables enganxats a les centenàries pedres. No entenc com els ajuntaments permeten a les companyies elèctriques i telefòniques ocupar l'espai public amb aquesta impunitat, per no parlar del tub que recorre la façana de dalt a baix.

Quina cara (13)

2009-07-29T19:21:00.001+02:00

Quina cara (12)

2009-07-22T15:03:00.000+02:00

Amb els dies que fa que aquesta moto està aparcada al mateix lloc molestant als que volem llençar plàstics i metalls per reciclar, em venen ganes d'agafar la moto i ficar-la dintre el contenidor.

Una tasca admirable

2009-07-21T10:03:00.000+02:00

Sempre m’ha semblat admirable l’afany que tenen les porteres i els porters de Barcelona en mantenir netes les voreres de davant de les seves escales. Les/els veig escombrant-les i fins i tot fregant-les.

L’altre dia caminant pel carrer Villarroel vaig veure tres porteres fregant la vorera amb aigua i sabó. Entre les tres netejaven gairebé la totalitat de la vorera. La veritat és que feia goig.

Vaig estar a punt de quedar-me a veure quan trigava algun porc propietari de gos en deixar que el seu animal pixés o defequés damunt la feina d’aquelles tres bones i esforçades dones.

La ciutat dàlmata

2009-07-20T10:25:00.001+02:00

Barcelona és una ciutat dàlmata. Què vull dir amb això? Doncs que les voreres de la ciutat estanà plenes de taques negres. Plenes, plenes. Hi ha milers de (milions?) de taques negres deixades pels porcs que llencen els xiclets a terra.

De la mateixa manera que els CD i d'altres mecanismes d'enmagatzematge d'informació estan sotmessos a un canon digital encara que el que el compri no hi copii cap cançó pirata, crec que estaria bé que els municipis fesin pagar un canon de neteja als fabricants de xiclets, encara que el comprador no fós un porc que el llença a terra. L'enorme quantitat d'individus que si que ho fan bé justificaria un canon d'aquesta mena. Això si, els municipis s'haurien de comprometre fefaenment a que els diners recollits s'utilitzarien per deixar les voreres netes de taques.

Aquest canon potser també seria aplicable a la venda de gossos que, juntament amb els xiclets, són els dos grans elements embrutadors de la ciutat.

Els que no mengem xiclet i els que no tenim gos no veuriem utilitzats els nostres impostos per arreglar una situació a la que en som totalment responsables encara que si en som patidors.

Quina cara (11)

2009-07-08T09:53:00.000+02:00

No sè perque no col·loquen el para-sol més al mig. Posats a fer...

Fanals a tot color

2009-07-01T09:55:00.000+02:00

El 30 d'abril del 2008 escribia un post en el que proposava que es pintessin els fanals i els pals dels semàfors de colors. Amb això, dèia, fariem la ciutat més alegre i si cada districte utilitzava un color diferent fariem que fós més fàcil saber en cada moment a quin districte estem.

Dons bé l'altre dia vaig veure que el fanals del carrer "moTuset" estan pintats de groc i realment el carrer té una altra pinta. No sé si algú ha seguit la meva idea o si ja estaven pintats abans que l'escrivis, però en qualsevol cas crec que estaria bé que seguissin pintant fanals de colors a la resta de la ciutat.