Art modern

Per que?

Que quedi clar que jo de futbol no n'entenc gens. Tinc molt clar que el Mourinho en sap molt més que jo, no molt, infinitament més que jo (al cap i a la fi és la seva feina).
Per això no entenc com pot tenir la cara dura de dir que no sap per què el arbitres el deixen amb 10 jugadors. Jo, que no en sé de futbol, crec, modestament, que li podria explicar.
Doncs per que un equip que passa un 80 % del seu temps defensant, que a més té jugadors que juguen al limit, te moltes, moltíssimes, probabilitats que li pitin faltes, li treguin targetes i li explusin jugadors. Si els seus equips juguéssin a futbol i no a destruïr el futbol dels altres, probablement no li expulsarien jugadors, ja que aqeust no haurien de fer tantes faltes.
En canvi un equip que juga a l'atac, construínt, fent futbol en definitiva (u obres d'art), no fa gaires faltes, ni li ensenyen targetes, ni li expulsen jugadors.
Mourinho: és evident que tens la resposta a les teves preguntes, però que te la guardes perque el que a tu realment t'agrada és parlar de tu. El futbol, el Madrid, el Barça, l'Inter... tot el demés, en realitat no t'importa.
En fi, adéu i moca't.

VISCA EL BARÇA!

Per on passem?

Amb la crisi no es venen pisos, però si que es fa força rehabiltació (ha baixat l'IVA i les empreses ofereixen bons preus). Per tan cada dia hi ha més bastides al carrer.

La llei antitabac ha tret el fum a l'interior dels locals, i l'ha portat a les voreres en forma de terrasses que cada dia abunden més.

Quan es junten les dues passa el que es pot veure a la imatge. Que cada dia és més difícil caminar per Barcelona sense entrebancs. Observeu que quan vaig fer aquesta foto al carrer Villarroel encara no hi havia cap moto aparcada damunt la vorerea, ni hi circulava cap bicicleta.

Ah, i un altre efecte col·lateral: Barcelona s'està convertint en un gran cendrer.

Barcelona i els seus dracs en 12 rutes

Josep Martínez és fotògraf. Com si d'un Sant Jordi es tractés, durant dos anys o més s'ha dedicat a "caçar" dracs per Barcelona. El resultat de la seva cacera el va presentar fa un any en forma d'exposició fotogràfica (que aquests dies es pot veure a Madrid).

Ara pesenta una guía dividida en 12 rutes barcelonines que permeten veure uns 500 dracs "caçats" per ell. La guia ha estat editada per Arola Editors. i a cada ruta s'hi veu la fotografia del drac i un petit plànol de la ubicació de cada "anuimal".

Mirada globalment la guia és espectacular. Més si pensem que no hi són tots els dracs que en Josep Martínez ha retratat.

Un bon regal de Sant Jordi i, sobretot, una bona i original manera de passejar per la ciutat a la recerca de dracs.

Sortim de la crisi reduint la despesa militar

Manifest promogut per la Fundació per la Pau

Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar
12 abril 2011

Al món moren cada dia 35.000 persones de fam o per manca d’atenció sanitària; hi ha 1.020 milions de persones que passen gana; només a Europa, tenim 23 milions d’aturats (més de 4 milions a Espanya i més de 600.000 a Catalunya) i la meitat de la humanitat viu amb menys de dos dòlars al dia.

Per millorar la vida de la humanitat i preservar el planeta, cal destinar esforços i recursos a desenvolupar una economia al servei de les persones, aquella que té com a finalitat millorar la qualitat de vida a través de l’educació, la salut, el desenvolupament, la justícia i els drets humans.

Però la realitat és que al món cada any dediquem 1,55 bilions de dòlars (el 2,7% del PIB mundial) a la despesa militar, que equival a 4.246 milions de dòlars al dia. És més que possible que aquestes xifres siguin molt superiors si considerem tot el que no declaren els governs. Aquesta despesa ingent es destina a mantenir 21 milions de soldats (2,5 milions a la Unió Europea, 130.000 dels quals a l’Estat espanyol) i a adquirir quantitats enormes d’armes (400.000 milions de dòlars anuals).

Amb motiu de la celebració, el proper 12 d’abril, del Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar, promoguda per diverses organitzacions encapçalades per la xarxa global International Peace Bureau (IPB), volem sumar la nostra veu a la de ciutadans i ciutadanes d’arreu del món per mostrar el nostre desacord amb aquesta desorbitada despesa militar. Perquè:
. La despesa militar alimenta vells i nous conflictes armats.
. La despesa militar reforça una cultura dominant que és motor i justificació de violència i guerra.
. Cal posar fi als privilegis del complex militar-industrial, l’únic sector que obté beneficis d’aquesta despesa exagerada.
. Cal trencar la inèrcia dominant que basa la seguretat en termes militars mentre menysprea l’autèntica seguretat humana fonamentada en la protecció
de la salut, l’educació, un medi ambient saludable, l’accés a l’habitatge, un treball digne i el respecte dels drets humans.
. Un món en pau, no passa per invertir en la despesa militar, sinó en la prevenció de conflictes, la governabilitat democràtica i el desarmament.

Adhesions

La muntanya i els joves

Ahir dissabte vaig pujar amb el meu fill gran (17 anys), uns amics d'ell, i un altre pare, a Montserrat. Varem pujar pel camí vell de Collbató també conegut com a Camí de les Bateries. Aproximadament dues hores i mitja de pujada i el mateix de baixada. La pujada la varem començar molt d'hora i ens varem estalviar la calor del migdia, però durant la baixada la calor va apretar força. A la imatge podeu veure el Monestir des de la Creu de Sant Miquel. La veritat és que em vaig cansar força, però va valdre la pena.

Això si, en tot el camí, no en varem creuar amb cap altres noi o noia de l’edat dels meus fills, i això que en varem creuar amb força gent. Com que no és el primer cop que em passa, començo a estar segur que els joves s'han allunyat de la muntanya, mentre anys enrere era just a l’inrevés (massa esforç poder?).

Perdoneu, però algú ho havia de dir

Al Caprabo que hi ha al carrer Borrell / Provença hi fa un fred que pela.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.